Widgetized Section

Go to Admin » Appearance » Widgets » and move Gabfire Widget: Social into that MastheadOverlay zone

Míriam Casacuberta, una taradellenca a Dinamarca

25 setembre 2015

miriam-casacuberta

Avui anem a Escandinàvia. Al Nord d’Europa hi trobem Dinamarca, un país de 5,5 milions d’habitants. Allà hi trobem la taradellenca Míriam Casacuberta que ja fa cinc anys que va iniciar l’aventura danesa.

Mentre estudiava Biologia a Girona, va visitar amigues que estaven d’Erasmus a Irlanda i Alemanya i allà li va néixer l’interès. “Vaig veure que era tota una aventura que m’agradaria viure”, reconeix, tot i que pensava en millorar l’anglès. Era una època en què la Míriam treballava a la biblioteca de la Universitat de Girona durant els caps de setmana i “llegint una revista vaig veure: La societat més feliç del món, els danesos!“. I cap allà va anar, coneixent només tres coses de Dinamarca: els nens rossets, els castells de princeses i les galetes de mantega de la caixa de metall de casa la iaia.

Durant l’agost de 2010 va iniciar l’estada a Dinamarca que, en un principi, era per un període de sis mesos a la capital, Copenhagen. Al principi va compartir pis amb una noia i un noi danesos. “Vaig trobar-me que per començar, per sort, les classes a la universitat eren en anglès i no en danès”, recorda i afegeix: “La vida era molt tranquil·la, classes amb pocs estudiants, exàmens orals (cosa a què no estem acostumats) i divendres socials de tertúl·lia i cerveses amb els professors”. L’adaptació va ser ràpida i li van oferir escriure el projecte de final de carrera, cosa que va fer que s’hi quedés mig any més. I això va portar que li oferessin estudiar un màster de dos anys de Parasitologia a la Facultat de Veterinària. I va acceptar. “Això em va suposar anar a viure quatre mesos a Itàlia a fer les pràctiques sobre paràsits d’ovelles i, més endavant, escriure la tesina sobre paràsits humans a Tanzània”, explica.

Completats els estudis, la Míriam va rebre una oferta d’un projecte universitari als laboratoris dels veterinaris com a research assistant, “on he vist que la investigació m’agrada molt”.

Pel que fa a Dinamarca, explica que hi ha poca corrupció i és un país respectuós, però que últimament ha augmentat el racisme (a les eleccions del juny de 2015 el partit xenòfob i antieuropeista Partit Popular Danès (DF) va ser el més votat per davant dels socialdemòcrates que governaven, i va donar la presidència a un liberal). Pel que fa a la llengua, que reconeix que no és fàcil de pronunciar, “tothom parla molt bé anglès” i afegeix que “tenen molt interés amb tot el que estigui relacionat amb Barcelona. Per tant, m’he sentit com a casa”.

miriam-casacuberta-rugbiA nivell meteorològic, ens explica que el sol no surt massa sovint. “És molt recomanable unir-se a alguna associació per passar els llargs i foscos hiverns i conèixer gent o tenir un grup de danesos amb qui passar estones”, destaca. També reconeix que és una ciutat molt internacional i que no és difícil conèixer gent. Ella ha triat com a “segona família”, el rugbi 7. “M’hi vaig iniciar amb les Àligues de la Universitat de Girona i ara ja fa més de quatre anys que jugo amb la CBS de Copenhagen i entreno a un grup de joves de Batxillerat”.

Actualment, viu al barri d’Islands brygge amb una noia danesa i una nord-americana. Avui, doncs, coneixerem una altra taradellenca que viu a Dinamarca:

– Com es veu Taradell des de Dinamarca?

Crec que lluny, petit i tranquil.

miriam-casacuberta-dinamarca– Què és el que enyores o trobes a faltar més de Taradell?

La família i els amics. El clima (sense tenir en compte la boira) perquè sempre acaba sortint el sol, i que la gent es saludi pel carrer o pel bosc tot caminant.

– El millor lloc de Taradell per tu? I per què?

La zona del darrera del golf. És molt tranquil·la, rocosa i al mig de la natura. Suposo que hi he crescut per aquests indrets aprenent a pedalar en bicicleta, jugant a pilota i fent caminades familiars i amb la gossa, i per això m’agrada. Però ara que hi penso, els gorgs també li fan la competència.

– Quina anècdota, tradició o festa et ve al cap de Taradell?

La festa major! L’estiu s’acabava amb un retrobament d’amistats i unes carpes de poble, una fira medieval i un birracrucis i amb un Toca­sons. Em porta molt bons records en general, tot i que ja fa anys que m’ho perdo. I també em ve al cap la nit de Reis amb tantes atxes, colors i olors i tot un poble involucrat… I el torneig de futbol d’estiu que vam començar a jugar­-hi amb les de bàsquet i, anys més tard, amb les amigues. Quantes nits al camp i les samarretes que ens fèiem especials per a jugar tres partits!

– Un record de petita?

Les caminades familiars de caps de setmana i les sortides amb la gossa per boscos i muntanyes. Un cop va néixer el meu germà, l’Ignasi, llavors recordo molt anar al camp de futbol perquè ell hi jugava. I de més gran, passar hores al pavelló mirant el patinatge i després jugant a bàsquet!

– Què li diries a un estranger si et demana per Taradell?

Quan en parlem els hi situo primer Barcelona que tots saben on és! I llavors els explico que és un poble de pocs milers d’habitants a una horeta de Barcelona però a l’interior. Malgrat no hi ha platja queda molt a la vora, i encara millor, tenim moltes muntanyes al voltant!

miriam-casacuberta-Dyrhaven

Dyrhaven

– Què exportaries de Dinamarca a Taradell?

Probablement la bona organització i eficiència en fer les coses, i amb el somriure que et reben cada dia encara que no et coneguin. De Copenhagen especialment, el respecte i la característica de ser oberts de ment i recolzar la llibertat d’expressió.

Un altre aspecte que exportaria és la relacio empresari-­treballador, o en el meu camp, cap d’estudis-estudiant/treballador, la relació és molt humana. Es preocupen primer pel teu benestar i et motiven per treballar en més bones condicions. Els divendres es plega una mica abans (a les 15h) i mengem pastís i bevem cervesa tots junts. Si ets de fora i entres en aquella sala, no sabràs qui és el ‘jefe‘ i qui no, perquè tothom vesteix igual, beu la mateixa cervesa i parlen de les mateixes coses.

– Quant val un cafè a Dinamarca? O algun altre producte?

Un cafè amb llet en un bar no turístic val entre 5­-6 euros (40­-45 corones daneses). Però si demanes cafè de filtre, que aquí es porta molt, són més barats i potser valen 4 euros (30 corones daneses). Una cervesa de mig litre de les marques locals val uns 5 euros (40 corones daneses), però cada dia en algun lloc hi ha una happy hour on pots aconseguir 2 cerveses pel preu d’una.

Un croissant normal val uns 3,30 euros (25 corones daneses). Un brick de llet entre 1-­1,30 euros ( 7­-10 corones daneses). I el que és més car aquí és la fruita i la verdura… Per exemple, 1 alvocat val una mica més d’1 euro(8 corones daneses) o 2 mini pebrots 3 euros (20 corones daneses).

– Una tradició o fet que et va sorprendre de Dinamarca?

miriam casacuberta cycklerLes bicicletes, com a mínim a Copenhagen. Diuen que els petits aprenen abans a pedalar amb una bici que a caminar, i m’ho crec! Hi ha bicis especials per les escoles bressol, així poden portar a 4-­5 nens dins una bici. Plogui, nevi o vagis a la universitat o a treballar al Parlament, és sempre el mateix transport.

Suposo que hauré de confessar que quan vaig arribar per primera vegada i vaig saludar als meus companys de pis, els vaig fer dos petons i es van quedar de pedra. Aquí, com en molts altres països, necessiten el seu espai vital i mai fan dos petons sinó que encaixen les mans quan es coneixen per primera vegada. Llavors, per saludar­-se rutinàriament, s’abracen amb un copet a l’esquena.

Una paraula que els encanta és la paraula hygge. Després d’un dia de feina, quan els danesos arriben a casa (i molt probablement plou) encenen espelmes, es fan un te i es tapen amb una manta al sofà, mentre parleu o mireu una pel·lícula. Normalment, el temporal a fora al carrer no acompanya, sempre fa molt vent i plou, així que els sopars en multitud o les cerveses compartides també formen part d’aquest concepte de hygge, paraula que has d’adherir en el vocabulari del dia a dia en aquest país!

miriam-casacuberta-dinamarca3Crec que encara em sorprèn com d’importants són les celebracions de Nadal, no són únicament familiars sinó a la feina, amb l’antic grup de classe de la universitat, el rugby, els antics veïns, els actuals… Així que comencen ja al setembre reservant nits de divendres i dissabtes, i quedar amb una persona danesa durant els mesos de novembre o desembre esdevé impossible perquè a dia d’avui ja només tenen lliures els dissabtes de gener de 2016. Fins i tot em comença a passar a mi!

– A quin lloc de Dinamarca portaries un visitant?

Si vénen més de 3-­4 dies, farem segur la ciutat de Copenhagen amb els seus canals, que tant m’agraden a mi, i els parcs i zones verdes, que són agradables d’anar amb bicicleta. Dins la ciutat i al voltant, hi ha diversos castells que semblen trets de Disney, que valen també la pena de visitar.

miriam-casacuberta-dinamarca2Si es disposa de més temps, és una bona idea llogar un cotxe i endinsar­-se a Jutlandia (a la península), poder dormir en refugis i gaudir de la natura i els animals, fer caminades i visitar les petites ciutats o els antics poblats vikings. És un país molt planer, així que fer quilòmetres amb bicicleta també és una bona idea.

– Tornaràs a Taradell?

De moment, de vacances segur!

– Si haguessis de definir amb una paraula Taradell, quina seria?

Familiar.

Comparteix la notícia

BloggerRSS

Subscriu-te al Butlletí electrònic

* camp obligatori

Deixa un comentari

Sigues el primer a comentar

Notifica
avatar
wpDiscuz